Via Esperó Sud (120 m, V)

Després de buscar una mica per internet, trobo aquest raconet tan encantador que amb el nom de Sant Llorenç de Montgai és un indret ideal per practicar l'escalada, amb multitud de vies per tots els escaladors ja sigui principiants com experts, és una escola increïble quan escales les seves parets amb el riu Segre als mateixos peus, mira que em passat de cops pel costat per anar a fer muntanya i nosaltres sense s'aver-ho jeje, buenu mai és tard, a més, en estar a 250 m sobre el nivell del mar i les vies en cara sud, pràcticament es pot escalar tot l'any!!
Tornant de la cresta dels Besiberris vam acostar-nos per investigar una mica la zona, en concret la via de l'Esperó Sud i la cresta de Gelis, les úniques que em coneixia de les ressenyes, per tema d'horaris vam haver de marxar amb les dents ven llargues però satisfets d'haver conegut aquest indret tan xulo per escalar.
Un altre dia quedo amb l'Anna a fer la cresta de Gelis, però en ser diumenge estava Sant Llorenç a petar d'escaladors i al peu de la cresta vam contar 7 o 8 persones, així que, jo passo!!, descartem cresta de Gelis pel moment, alo millor a la tarda..., total, que ens fiquem, tot i com sempre, i els meus dubtes, a la Via Esperó Sud, que no hi havia ningú.
La veritat com diu la gent, és una via molt maca, ja que tens una mica de tot, xemeneia, esperó, placa, i una mica de desplom en algun pas. Al final va ser una via super guapa, d'aquelles que vols tornar a repetir.

Ressenya de la via.

Al peu de la carretera a on aparquem el cotxe, comença la via, "vamos" que pots sortir del cotxe amb l'arnés posat!

R1: Tiro jo de primer com en tota la via, 35 m, comencem amb una placa tombada de III+, IV amb algun parabolt i cordino fins a arribar a una xemeneia molt xula i ven protegida amb parabolts, a on sense ficar-se dins la superem sense cap dificultat.

R2:Comencem caminant entremig d'uns matolls, tot seguit escalem pel fil d'un esperó molt xulo, ven protegit i amb bones preses, 35 m.

L'Anna arribant a r2.

R3: Comencem fàcil uns metres, després de flanquejar una mica a la dreta pujo amb un pas atlètic fins a un replà, agafo aire, em cau la paret a sobre, hi ha desplom!, però molt protegit i amb molta presa, amb una empeita ja sóc a dalt, ara amb mes ambientillu i amb algun aleje que un altre, poso algun friend i de seguida ja sóc a la reunió, total 40 m.

R3:

R4: 25 m curtet pro ben protegit, els dos primers passos són de V, finets, per anar a buscar una esquerda que puja vertical uns metres per després flanquejar a la dreta, pujar placa fins a la reunió, la ultima de la via.