Aquestes hores (vora les 15:00), només alguna cordada ens vam creuar en l'aproximació, no com el matí que havies de fer cua per començar. La cresta en si és facileta però a la vegada divertida, té una mica de tot, comences escalant un muret de IV grau, grimpades, al mig de la cresta hi ha un punt abans de la tercera reunió crec, que es fa molt estreta, tant que en algun punt has de fer pas de cavall quedant així una timba per dos cantons, i finalment fent un llarg de 35 m de grau V per arribar fins al cim de la Gran Torre.
Ressenya:
Molt content després d'haver fet l'Esperó Sud, però més content pensant i observant la cresta que des d'aquí, té molt bona pinta!
El primer llarg comença a peu de camí que va pel costat del riu, aquesta foto és a la R1, de moment anàvem a llargs per què no sabíem el que ens trobaríem, peró gairebé tota es podria fer en ensamble, mes que res perquè els llargs són molt llargs i hi ha molt fregament de cordes, massa!
Anna acabant el tercer llarg
Assegurant des de R3 i l'Anna obrint quart llarg.
Des de l'últim llarg acostant-nos a la Gran Torre que en teoria és el més difícil, una escaladeta de 35 m de grau V que només és al principi, dos primers passos, després IV ben protegit i amb peus i mans per tot arreu, una bona manera d'acabar la cresta.
Per fi al cim, fotos de rigor i cap a baix que es fa fosc, el descens es fa per l'altra cara d'on em pujat la Gran Torre fent un ràpel de 25 m, tot seguit baixar entremig dels matolls fins a trobar el camí per a on em vingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada