Via Ribes-Sabaté (100m V)

Si senyor!, ja hi tornem a ser!! Sant Llorenç de Montgai, aquesta escola té multitud de vies d'escalada per a tots els gustos, és genial encara que la gran majoria de vies em queden per sobre del meu nivell, tant és, tot arribarà! Aquest cop l'Anna m'ha convençut per fer una via que no m'esperava fer avui en dia, des de l' Esperó Sud m'impactava veure la gent penjada d'aquella paret tan vertical i pensava... quins "collons" estar allà ficat, sabia que algun dia la faria, perquè no, sempre ho dic, sempre vull més, però el que no em pensaria mai és que hi estigués ficat en dues setmanes!!, fins ara no havia fet mai una via tan mantinguda com aquesta, per això quan m'ho va proposar, tot i el "cague", allà que anem, al final com ella deia, amb tota la raó, teníem el nivell suficient per fer-la, justet però el teníem, si no no haguéssim arribat a dalt.

Aquesta foto és quan vam fer l'Esperó Sud amb la paret del Cilindro darrere.

Ressenya,"cosecha" pròpia de la via treta d'una foto d'internet, segurament és tirada des d'una via de la paret de l'Os.

R1: Començo la via pensant que si no podem en aquest llarg, ja podem plegar jeje, al final és un llarg molt maco i sostingut de grau V amb bones preses i ben assegurat, que resolem sense massa complicació.

Aquí arribant a R1, un cordino lligat en un arbret que hi ha a la paret.

R2: Sembla que l'Anna avui no vol obrir cap llarg, continuo amb la mateixa tònica del primer llarg, recte amunt per tot seguit fer un flanqueig una mica de tragar saliva, a part dels alejes dels parabolts la travessia a l'esquerra és bastant fineta de mans i peus, però res que no es pugui fer amb una mica de precaució.

R3: Després del flanqueig la cosa continua fàcil recte amunt amb algun aleje però fàcil de grau IV, gira a l'esquerra passant per un pedrot que sembla que estigui que arrancar de la paret, ja que t'has d'agafar a ell per fora per poder-lo superar, al final són 25 m.

Anna arribant a R3.

Aquí els dos flipant una mica de la viaca que estem fent i del pati que tenim als nostres peus, les nostres cares parlen per si soles jaja.

R4: L'ultim llarg amb la ressenya sembla facilet però la veritat que en alguns punts em feia dubtar per a on tirar, primer puges recte, després a dreta per una especie de canal, després esquerra i finalment per una altra canaleta acabes d arribar a dalt. 25 m com tots els llargs molt ben equipats i les reunions també, perfectes! així que és una via collonuda, per això diuen que és un clàssic d'aquesta zona.

Sii, ho em aconseguit!, ja som a dalt! super contents del repte! Això sí que comença a ser escalada!

Per baixar hi ha un camí que et porta en una pista forestal que desemboca al costat de on comença la paret de l'Os.

Cresta de Gelis

El mateix dia que vam fer la via de l'Esperó Sud, a la tarda després de fer un mos comencem a fer la Cresta de Gelis, és el que veníem a fer des d'un bon principi a Sant Llorenç de Montgai amb l'Anna.
Aquestes hores (vora les 15:00), només alguna cordada ens vam creuar en l'aproximació, no com el matí que havies de fer cua per començar. La cresta en si és facileta però a la vegada divertida, té una mica de tot, comences escalant un muret de IV grau, grimpades, al mig de la cresta hi ha un punt abans de la tercera reunió crec, que es fa molt estreta, tant que en algun punt has de fer pas de cavall quedant així una timba per dos cantons, i finalment fent un llarg de 35 m de grau V per arribar fins al cim de la Gran Torre.

Ressenya:

Molt content després d'haver fet l'Esperó Sud, però més content pensant i observant la cresta que des d'aquí, té molt bona pinta!

El primer llarg comença a peu de camí que va pel costat del riu, aquesta foto és a la R1, de moment anàvem a llargs per què no sabíem el que ens trobaríem, peró gairebé tota es podria fer en ensamble, mes que res perquè els llargs són molt llargs i hi ha molt fregament de cordes, massa!

Anna acabant el tercer llarg

Assegurant des de R3 i l'Anna obrint quart llarg.

Des de l'últim llarg acostant-nos a la Gran Torre que en teoria és el més difícil, una escaladeta de 35 m de grau V que només és al principi, dos primers passos, després IV ben protegit i amb peus i mans per tot arreu, una bona manera d'acabar la cresta.

Per fi al cim, fotos de rigor i cap a baix que es fa fosc, el descens es fa per l'altra cara d'on em pujat la Gran Torre fent un ràpel de 25 m, tot seguit baixar entremig dels matolls fins a trobar el camí per a on em vingut.

Via Esperó Sud (120 m, V)

Després de buscar una mica per internet, trobo aquest raconet tan encantador que amb el nom de Sant Llorenç de Montgai és un indret ideal per practicar l'escalada, amb multitud de vies per tots els escaladors ja sigui principiants com experts, és una escola increïble quan escales les seves parets amb el riu Segre als mateixos peus, mira que em passat de cops pel costat per anar a fer muntanya i nosaltres sense s'aver-ho jeje, buenu mai és tard, a més, en estar a 250 m sobre el nivell del mar i les vies en cara sud, pràcticament es pot escalar tot l'any!!
Tornant de la cresta dels Besiberris vam acostar-nos per investigar una mica la zona, en concret la via de l'Esperó Sud i la cresta de Gelis, les úniques que em coneixia de les ressenyes, per tema d'horaris vam haver de marxar amb les dents ven llargues però satisfets d'haver conegut aquest indret tan xulo per escalar.
Un altre dia quedo amb l'Anna a fer la cresta de Gelis, però en ser diumenge estava Sant Llorenç a petar d'escaladors i al peu de la cresta vam contar 7 o 8 persones, així que, jo passo!!, descartem cresta de Gelis pel moment, alo millor a la tarda..., total, que ens fiquem, tot i com sempre, i els meus dubtes, a la Via Esperó Sud, que no hi havia ningú.
La veritat com diu la gent, és una via molt maca, ja que tens una mica de tot, xemeneia, esperó, placa, i una mica de desplom en algun pas. Al final va ser una via super guapa, d'aquelles que vols tornar a repetir.

Ressenya de la via.

Al peu de la carretera a on aparquem el cotxe, comença la via, "vamos" que pots sortir del cotxe amb l'arnés posat!

R1: Tiro jo de primer com en tota la via, 35 m, comencem amb una placa tombada de III+, IV amb algun parabolt i cordino fins a arribar a una xemeneia molt xula i ven protegida amb parabolts, a on sense ficar-se dins la superem sense cap dificultat.

R2:Comencem caminant entremig d'uns matolls, tot seguit escalem pel fil d'un esperó molt xulo, ven protegit i amb bones preses, 35 m.

L'Anna arribant a r2.

R3: Comencem fàcil uns metres, després de flanquejar una mica a la dreta pujo amb un pas atlètic fins a un replà, agafo aire, em cau la paret a sobre, hi ha desplom!, però molt protegit i amb molta presa, amb una empeita ja sóc a dalt, ara amb mes ambientillu i amb algun aleje que un altre, poso algun friend i de seguida ja sóc a la reunió, total 40 m.

R3:

R4: 25 m curtet pro ben protegit, els dos primers passos són de V, finets, per anar a buscar una esquerda que puja vertical uns metres per després flanquejar a la dreta, pujar placa fins a la reunió, la ultima de la via.