Pedraforca hivernal

Després d'un parell de mesos de no quedar amb David per causes laborals, ens tornem a trobar amb moltes ganes de fer alguna activitat canyera junts, dins dels nostres nivells. En principi la trobada era per fer una canal, concretament la Vermicelle a Cambre d'Aze però, a causa de la nevadeta i el mal temps que va fer un parell de dies abans i el risc d'allaus que estava en 4 sobre 5, així malauradament descartem l'opció de fer cap canal. En nevar al Prepirineu i veient el dia anterior que el Pedraforca està ven blanquet i el risc allà no és ni la meitat amb el tema d'allaus anem de dret a fer realitat un dels projectes pensats de l'any passat, fer el pedra hivernal pel verdet.
Tot semblava molt bé, les condicions de la neu, ja que havia fet fred a la nit, la meteo, etc..., però al final el dia, més aviat el mati, es va espatllar cada cop més, fins a nevar i a tapar-se tant que en arribar a la grimpada ja no es veia res de res, tot blanc, després d'esperar-nos una estona al coll, per la fe que teníem en què s'obriria el cel, cosa que no va ser així, vam recular per a on havíem vingut. Tot i, entre cometes, el fracàs, va ser una sortida molt disfrutona per la quantitat de neu verge que vam trepitjar al Pedraforca.

Abans d'arribar al mirador de Gresaolet tot semblava que estava a favor nostre, un dia esplendit amb el Pedraforca ben blanquet i nosaltres ven contents.

Molta neu, el paisatge estava preciós.

Com més pujàvem, més neu trobàvem.

Increïble com estava la paret nord, estava la neu enganxada a la roca.

I com més passava el temps, més és tapava el cel de boira i neu.

Aquí mentre esmorzàvem, esperàvem que s'obris el cel, ja que s'havia obert i tancat un parell de cops, perdent una mica les esperances de poder continuar cap amunt.

Tot i el temps, amb tota la fe del món tirem cap amunt fins al peu de la paret a on comença la grimpada. No m'esperava tanta neu, calculo uns 25 cm de neu ressent al Coll del Verdet.

Esperant davant la paret per començar a el que havíem vingut, fer la grimpada amb neu, però amb aquestes condicions hagués set un suïcidi.

 Despès d'una hora gairebé esperant i de perdre les esperances, ens prenem la situació d'una altra manera, no sempre pot ser, com se sol dir, una retirada a temps és una gran victoria.