Canal Vermicelle (270m 50ºmax.)

No sabia que a l'estació de Cambre d'Aze hi havia un circ tan espectacular com aquest, des de la carretera abans d'arribar a Mont-Louis es veu, i això que per allà amb cotxe hi he passat un munt de cops, segurament encara no estava ficat en el tema de l'escalada i per això no li havia fet molt de cas.
Ja fa temps que l'Albert ho va proposar en el grup de muntanya que estem, però com sempre ja sigui per la meteo o per temes laborals, es va anul·lar, així que aquest cop a la tercera va a la vençuda!, al final som tres, Albert, Hèctor i un servidor, cap dels tres te experiència per això triem la Vermicelle, jo he fet només l'Ordiguer, l'Albert un curs i Hèctor s'estrena amb les canals, així que deunido, vaya tres! jeje.
Amb Albert ens trobem a Bagà, després de les presentacions tirem a Puigcerdà a on trobem a Hèctor que bé per la Collada de Tosses, després de les presentacions i demès els tres cap amunt amb el meu cotxe.

Des de el cotxe amb una mica de zoom abans d'agafar el trencant cap a Cambra d'Aze, la fletxa indica la canal Vermicelle, i el descens el fem per la canal més ampla que es veu al circ, que és la canal Central.

Comencem a remuntar tota l'estació d'esquí, totes les pistes per nosaltres, ja que l'estació es tancada.

Després de gairebé 2 hores de patejada, 600 mts de desnivell i haver-nos ficat pel bosc quan no tocava, poden arribar fins als peus de les canals pràcticament per les pistes, arribem al circ, guapíssim, molta neu!, encara que  les canals fan una mica de por, es veuen molt dretes. Mentre mengem una mica contemplant el circ amb uns esquiadors que baixen de la canal central esquiant ens pensem si fer o no la canal, ja que l'Albert diu que avui no tira i que ell s'en va al cotxe si o si, jo per mi si, però sol tampoc hi vull anar, Hèctor també vol girar per acompanyar l'Albert, el temps està bastant malament, fa fred, vent, i este tapat com si volgués vindre tota la negror que tenim cap al Carlit, al final comvenço a Hèctor, i tirem, siiiiiii!! Li dono les claus del cotxe a l'Albert i nosaltres cap amunt.

Ens traíem les raquetes, posem grampons, piolet i comencem a pujar el con de la canal. Aquí s'aprecia la negror que teníem darrera nostre tota l'estona però que tampoc s'acostava.

En aquest tros ens enfonsem una mica, la neu es tova, tot i aver-hi molta traça.

Ja podem dir que estem dins la canal, molt guapa, estreta i molt estètica, ja no ens enfonsem tant.

Encara que sembli molt dreta a la foto, la inclinació no passa de 45°.

Mitja canal.

Ja veiem la sortida, aquest tram potser és de 50º.

Ja a dalt i esperant a Hèctor. Deunidó les rafegues de vent que feien, amb això la meteo no es va equivocar.

Hector no es conforma amb la canal i vol anar fins el cim, tinc entes que hi ha una mica de cresteta i amb tanta neu... però ell hi vol anar, dons anem!! jeje , a tornar enrrera sempre estem a temps.

Hi ha caiguda per les dues bandes però amb bona petjada, molt xulo per rematar el dia, val la pena arribar fins al cim.

Foto de rigor a la creu del cim de Cambra d'Aze 2.711mts.

Iniciant el descens per la canal Central.

VIDEO:
Canal Vermicelle

Pedraforca hivernal

Després d'un parell de mesos de no quedar amb David per causes laborals, ens tornem a trobar amb moltes ganes de fer alguna activitat canyera junts, dins dels nostres nivells. En principi la trobada era per fer una canal, concretament la Vermicelle a Cambre d'Aze però, a causa de la nevadeta i el mal temps que va fer un parell de dies abans i el risc d'allaus que estava en 4 sobre 5, així malauradament descartem l'opció de fer cap canal. En nevar al Prepirineu i veient el dia anterior que el Pedraforca està ven blanquet i el risc allà no és ni la meitat amb el tema d'allaus anem de dret a fer realitat un dels projectes pensats de l'any passat, fer el pedra hivernal pel verdet.
Tot semblava molt bé, les condicions de la neu, ja que havia fet fred a la nit, la meteo, etc..., però al final el dia, més aviat el mati, es va espatllar cada cop més, fins a nevar i a tapar-se tant que en arribar a la grimpada ja no es veia res de res, tot blanc, després d'esperar-nos una estona al coll, per la fe que teníem en què s'obriria el cel, cosa que no va ser així, vam recular per a on havíem vingut. Tot i, entre cometes, el fracàs, va ser una sortida molt disfrutona per la quantitat de neu verge que vam trepitjar al Pedraforca.

Abans d'arribar al mirador de Gresaolet tot semblava que estava a favor nostre, un dia esplendit amb el Pedraforca ben blanquet i nosaltres ven contents.

Molta neu, el paisatge estava preciós.

Com més pujàvem, més neu trobàvem.

Increïble com estava la paret nord, estava la neu enganxada a la roca.

I com més passava el temps, més és tapava el cel de boira i neu.

Aquí mentre esmorzàvem, esperàvem que s'obris el cel, ja que s'havia obert i tancat un parell de cops, perdent una mica les esperances de poder continuar cap amunt.

Tot i el temps, amb tota la fe del món tirem cap amunt fins al peu de la paret a on comença la grimpada. No m'esperava tanta neu, calculo uns 25 cm de neu ressent al Coll del Verdet.

Esperant davant la paret per començar a el que havíem vingut, fer la grimpada amb neu, però amb aquestes condicions hagués set un suïcidi.

 Despès d'una hora gairebé esperant i de perdre les esperances, ens prenem la situació d'una altra manera, no sempre pot ser, com se sol dir, una retirada a temps és una gran victoria.

Canal de l'Ordiguer

Si de mica en mica vaig fent realitat els meus somnis muntanyencs, com vaig dir aquest estiu, aquest hivern no s'emescapaven les canals o corredors, de moment ja són 2 les que he fet, una al cadi i l'altre a Cambre d'Aze, les dues canals més clàssiques del Pirineu oriental, avui per això parlaré només de la Canal de l'Ordiguer, possiblement la canal més concorreguda de la cara nord del Cadi Moixeró, molt xula i estètica, depèn com estigui de neu ens podríem trobar amb dos ressalts en mixt de roca, fàcils de superar amb reunions a cada ressalt per assegurar al segon, té un parell de variants, nosaltres no en vam agafar cap, ja que la cosa es complica més per qualsevol de les dues variants.
L'aproximació la fem des de el Coll de Pallers que és just després del petit poble d'Estana, en dues hores aproximadament arribem al peu de la canal, passant per Prat de Cadi. La canal té uns 450 m de llarg i una inclinació de 45°-50° max.55 a la sortida.

Des de prat de Cadi tenim la gran muralla que forma la serra del Cadi amb totes les seves canals, pics i cims. Aquí la ruta marcada, pujada per Canal de l'Ordiguer i descens per Canal del Cristall.

Inici de la Canal, feia pocs dies que havia nevat pro amb les altes temperatures d'aquesta setmana la neu s'ha fos bastant.

Arribant al primer ressalt.

Assegurant a Anna al primer ressalt, calculo una grimpadeta de 3 metros de grau III+.

Després de superar els dos ressalts, més o menys per igual, arribem a la primera bifurcació, nosaltres tirem cap a la dreta, a l'esquerra tot i sabent-ho ja es veu molt més complicat, veiem el roc encastat i la canaleta sense neu de grau IV. Nosaltres per la dreta a on continuem amb 40-45 graus de inclinació, poca neu però dureta així que no ens enfonsem i traccionem molt bé amb piolets i grampons.

Part de 50 graus abans de la segona bifurcació.

Poc després de la segona bifurcació a la dreta ja veiem la sortida de la canal.

Anna arribant al final de la canal.

Foto de rigor.

Per baixar anem a buscar la canal del Cristall, conque portem la corda muntem ràpel per fer la sortida, ja que és un pèl dreta i amb neu molt dura, baixem fins a on ens dóna la corda(30 m) llavors traccionan amb piolets i puntes de crampons. Fins al final de la canal cada cop és mes planet 40º-45º anem baixant sense cap problema fins a tornar a buscar el camí per a on em vingut que el trobem a Prat de Cadí.