Cresta Gasamir

Encara no havia pujat mai al Canigó, sabia que algun dia el faria, el tenia pendent, però el que no sabia que el faria per la cresta Gasamir, és la primera cresta en tota regla que faig, és a dir, una cresta com deu mana, amb bastant de pati i a alta muntanya.

La cresta comença al pic Gasamir de Dalt, d'aquí el nom de la cresta que uneix aquest pic amb el pic del Canigó. Arribem al refugi de Marialles, una mica més de dues hores de cotxe desde Bagà, avui anem Anna i jo,comencem a caminar per la ruta normal que surt del refugi de Marialles al Canigó fins a arribar a la cabana d'Aragó, allà deixem el camí i enfilem cap a l'esquerra direcció Gasamir de Dalt sense camí definit, la pujada es fa dura, un cop a dalt veig la cresta sencera, em quedo parat, deunidó quina cresteta, acollona una mica quan no n'has fet mai cap, i a mes quan veus gent que està en mig de la cresta, tot i això mengem una mica i sense perdre temps, ja que anem molt tard, ens posem els trastos i tirem, en tenir més d'un escapament tiro pensant que l'haurem de deixar, més que res per falta de temps, però poc a poc, cada cop una mica més, després d'unes tres hores, veig la mítica creu del Canigó, no m'ho puc creure!, estem arribant!, l'hem acabat!!

No és una cresta massa difícil, però per mi tampoc de iniciació com diuen molts, la veritat super contents, per mi tot un repte aconseguit!!

Vermell: Cresta Gasamir
Verd: ultim tram de la ruta normal al Canigó des de Marialles passant per la famosa xemeneia.

Aquí un vídeo amb la meva nova càmera, mareja una mica, no anava tan sobrat com per parar-me i fer bones escenes, el pròxim serà millor.

La baixada la vam fer per la ruta normal, parant-nos a fer unes fotos a la xemeneia i al seu gendarme.

Foto del cim amb la creu plena d'estelades.

Al cim també hi ha una rosa dels vents (no se que buscava aquell dia no es veia a més de tres metros)

Fotos de la xemeneia i el seu gendarme.