He tornat al Pedraforca, però no com la ultima vegada tot sol, sinó amb la Anna, a pujar el pollegó inferior per una ruta que li tenia moltes ganes de fa molt temps i que vaig tindre que avortar un dia a causa de la neu en un pas clau per poder coronar el cim. Em conformava pujar per la gran diagonal i baixar fent els ràpels que hi ha entre el pollegó inferior i el fals pollegó, però sabent que hi havien les coves dels talibans pel camí, fer-les ja seria una ruta completa, i així ho vam fer.
Corquis de la paret sud per a on vam passar.
Direcció mirador de Gresolet agafem una curta pista a mà esquerra que al final d'aquesta ens deixa sota la impressionant cara sud del pollegó inferior del Pedraforca, allà deixem el cotxe i ens posem a caminar per camí de bosc en direcció prat Reo (cartell indicador a on comença el camí), abans d'arribar a la font, deixem el camí per trencar a la dreta direcció al pont de roca natural, sense camí definit fins al peu del pont.
Rovello!!!
Hi havia "retensiones"!!
Pont de roca natural.
Tot i la corda fixa que hi ha instal·lada, nosaltres posem la nostre per si de cas, ja que aquesta fa molt de temps que hi és i no ens fiem del tot.
Jo passant pel pont de roca, Anna assegurant-me des de la reunió, per mi és el pas més complicat, ja que és un flanqueig bastant exposat amb poques preses, la corda fixa aquí sí que ajuda molt.
Anna sortint del pont.
Després de pujar una curta canal herbosa i fer un flanqueig un pèl exposat arribem al túnel d'uns 50mts de llarg i amb força inclinació.
Sortida del túnel.
Al peu de la Gran Diagonal.
Meitat de la Gran Diagonal.
El que queda fins al final de la Gran Diagonal.
Aquesta cadena instal·lada ens facilita l'últim tram de la Gran Diagonal.
Després de la Gran Diagonal anem a buscar una petita tartera.
Deixem la tartera, sense arribar fins dalt ens desviem a mà dreta per una especie de canal herbosa.
Puja una mica dreta!!
Ens acostem al pas III+
Gràcies a un pitó i un cordino que hi ha instal·lat a la paret passem sense massa complicacions.
Després de la canaleta continuem per unes feixes fins a sota el cim, uns metres més amunt i ja hi som!!
Un cop al cim no ens entretenim gaire, fa molt fred i no anem gaire abrigats així que de seguida anem carenejant direcció al fals pollegó a buscar la intal·lació dels ràpels.
Són 40 mts de ràpel, nosaltres el vam fer en dues tirades, hi ha una reunió intermitja. Aquesta és la segona tirada.
I l'ultim ràpel fins a l'enforcadura, no se de quan és, però és bastant llarg, vam ajuntar dues cordes de 60.
Fins aquí la nostra ruta, ara només toca baixar per l'enforcadura fins a arribar al cotxe, una ruta, com ja he dit abans, que li tenia moltes ganes, val la pena, és molt completa i entretinguda. El Pedraforca mai et defrauda, sempre et deixa amb bon gust de boca.
