dimecres, 11 de novembre del 2015

Via Estasen al Pedraforca (650 m,IV+)

Per fi!!, la gran clàssica de la cara nord del Pedraforca, tants cops mirant i estudiant-me les ressenyes semblava que des de casa aquesta via ja l'havia fet, però fins ara no havia trobat el moment ni el company. És una via de 650 m que no passa de grau IV, aixo no vol dir que sigui fàcil, ja que per la seva llargària i ha alta muntanya s'ha d'anar preparat sabent a on ens fiquem.
És la primera via oberta en la cara nord el 1928 per Josep Puntas, Josep Rovira, Jofre Vila i Lluís Estasen, com totes les vies obertes pels pioners, aquesta és un desbordament d'imaginació, buscant sempre els punts dèbils de la paret, destacant el quart llarg amb una espectacular travessia que em de fer per superar un gran desplom.


Quedo amb Sergio, un company del grup del Facebook, al pàrquing del mirador de Gresolet, un cop allà ens presentem, una xarradeta ràpida, material... llestos, ya!, els dos tenim moltes ganes, així que al lio!
Enfilem cap al refugi, després per darrere d'aquest surt un camí que va a les vies Homedes i Estasen,anem tirant fins que ens adonem que estem anant massa cap a la dreta, tant que creiem que ens hem passat, reculem una mica i pugem fins que veiem el dit del Rimbau, bona senyal, traiem les ressenyes per orientar-nos i ens adonem que estem aprop del primer llarg. Un cop trobem la corda fixa que ens ajuda a superar la primera grimpada abans del peu de via, ja respiro tranquil, anem per bon camí!! Una mica més amunt ja veig la placa llisa del primer llarg, hi ha una cordada que acaba de començar, així que aprofitem per fer un mossec, aigua i a penjar-nos tots els trastos, peus de gat inclosos per si les mosques!
Ressenyes de la via, cortesia de "Kutrescaladors k pa team"


Primer tram:


Segon tram fins al cim del Calderer.



R0: Comença Sergio obrint el primer llarg, la placa és llisa i en alguna part molla, res que no es pugui superar escalant en adherència protegit amb algun friend, la reunió al gust, 30 m,IV+.



Després de R0 caminem per una feixa a la dreta fins a arribar a una ampla canal que superem amb una fàcil grimpada, aquesta ens deixa en un collet darrere el Dit del Rimbau, ja veiem a la paret amb una pintada verda el nom de Estasen i una fletxa, aquí realment és a on comença la via.



R1: Tiro jo, veig un clau, ja se per a on va la via doncs, per la dreta del esperó fins a un arbre petit a on hi ha una baga per muntar reunió, estic tan emocionat que pujo com un coet només xapan el clau sense posar res més en 30 m, IV.



Sergio arribant a R1.



El refugi Lluís Estasen ja queda una mica lluny, darrere meu entre els pins, en la esplanadeta que es veu.



R2: Es puja per un especie de diedre, per després fer dreta i esquerra acabant a una còmode reunió amb una anella, al llarg hi trobem algun clau, bones preses i disfrutón, en tot moment podem protegir al gust. 30 m, IV.



R3: Recte amunt passant per un clau, aquest llarg és una mica dret i difícil de protegir, però suficients són els pocs claus que hi han pels passos més complicats fins a arribar a la reunió, clau amb anella i un cordino, ja veig la travessa!!,25 m, IV.



R4: Aquí la famosa travessa, Sergio em deixa els honors, una travessa amb bones preses però per això no deixa de ser espectacular gràcies a la gran timba que tenim als nostres peus, protegida per dos claus en el pas més complicat, es deixa fer bé. Molt guapaaaa!!! 25 m, IV.



A R3 amb la cordada de davant passant per la travessa.



Foto de rigor, més que la del cim jeje.



R5: Aquí vam muntar reunió però no cal, sortim a l'esquerra caminant, després canal amunt, grimpada fàcil arribem en una espècie de petit circ, seguir recte amunt per placa fàcil encordats, en tot el recorregut hi han fletxes verdes pintades que ens indiquen el camí, s'arriba a una marcada fissura a on hi ha un clau, muntem reunió per progressar per una llisa placa a la dreta. 200 m, III.



R6: Surt-ho a la dreta mentre Sergio m'assegura, no se ven bé a on tinc que anar, veig un clau amb anella,ok! aquest trosset és curt però la placa no te masses preses, sort del clau que esta en un bon lloc, després caminant fàcil amunt fins a on dona la corda munto reunió, gairebé arribo a la carena. 60 m, III+.




Després del llarg sortim a la carena, amb molt d'ambient, les parets de la cara nord són impressionants!!





R7: Seguim per l'aresta fins a un collet, tot seguit baixem uns metres fins a trobar-nos amb una marcada canal a l'esquerra.
R8: Per anar segurs muntem reunió, es veu fàcil, només un pas al principi protegit per un clau, després grimpada fàcil per la canal, reunió al gust.60 m, III.




Després d'uns metres amunt arribem a la bifurcació a on em de decidí si tirem recte continuant la canal, més fàcil, o virem a dreta per un diedre marcat, més difícil però més entretingut i amb més d'ambient, Sergio esta animat com jo i s'ofereix a obrir el llarg, venga!! pel lloc més xungu, anem a tope!!




R9: Un clau i una fletxa pintada a la paret ens indica el camí, fem una petita travessa per després arribar en un diedre, sembla que abans hi havia un parabolt que ara ja no hi és, però fàcil de protegir amb l'esquerda del diedre, pugem per sortir ara per un esperonet, girem a esquerra i ja arribem a reunió, les ressenyes diuen dos claus, només en vam trobar un i trencat, així que muntem reunió en un altre lloc. Llarg molt bonic i amb molt d'ambient de les impressionants parets de la cara nord i la canal del Rimbau als peus, la pròxima vegada aquest l'obro jo jej!! 45 m,IV+.



R10: Aprofitant la reunió que s'ha currat Sergio tiro jo de primer, una xemeneia marca el camí, un passet i ja després fàcil cap amunt en tendència a la dreta fins a on dóna la corda, reunió al gust. 60 m, IV.


R11: Encordats anem tirant fins que el camí ens obliga anar cap a la dreta, després altre cop amunt buscant la canal més fàcil i ja som al cim, 80 m, II.


Vinga Sergio que això ho tenim superat!!





Uoooo el cim nord, deunidó la gent que hi ha per ser les 4.00 de la tarda!!.




Foto de rigor!!!, fins ara no havíem vist el sol!!, tot i ser novembre feia molta calor aquí dalt!, ja ho diuen, serà ben cert això del Estiuet de Sant Martí!
Si senyor!, gran via, molt guapa i segurament a repetir, amb bona companyia, ja no es pot demanar més, gràcies Sergio fins a la pròxima!! Salut!