Buscant buscant per la guia d'en Lluís, trobo el Nadelhorn de 4327 m, igual que el Dom es puja des de la vall, no hi ha telefèrics, bueno si un, però només et puja 400 m, no val la pena, així que entre el desnivell de 2000 m positius, en dues jornades i els seus 4327 m que te'l cim, em va semblar una bona elecció, li comento als companys i com jo troben que és una bona alternativa.
Estem al càmping de Randa decidim fer un dia de descans, ja que dema el temps no pinta massa bé, així doncs aprofitem per fer una mica de turisme per Zermat, la veritat, és un poblet molt maco!, massa turístic, però espectacular, caminar pels carrers del poble amb el teló de fons del Cervino com has vist mil vegades per internet, tv, o fotos i ara poder estar allà és com si estiguessis somiant, no te preu! bueno sí que en te perquè tot allà és carriiiissim!!
Les cases de la època són de fusta!
Cervino, impressionant!!!
Els vehicles tots són elèctrics, és prohibida l'entrada de vehicles de combustió, s'ha d'accedir al poble amb tren.
Aquest dia de turisme per Zermat ens ha anat de luxe a part de visitar el poble, em carregat piles pel Nadelhorn. L'en dema ens dirigim a la mateixa vall de l'altre dia del Weissmies però en mes de parar a Zass Grund parem a Zaas Fee que esta just al costat d'aquest, també esta prohibit entra amb vehicles de combustió al poble, però per equivocació i en veure que estaven les barreres obertes entrem, cosa que a la sortida paguem les conseqüències amb francs suïssos. Deixem el cotxe en un pàrquing molt gran i carregats com mules, comencem a caminar cap amunt direcció refugi Mischabel.
Comencem a caminar pel mig del poble de Zass Fee, fins al refugi ens queden 1000mts de desnivell.
Entretinguts amb les vistes anem pujant, de moment el camí és planet.
La cosa es posa més dreta fins a trobar parts equipades amb passamans i escales com si fos una ferrada, la sorpresa va ser que vas per una cresteta duran 400 metres de desnivell!, no pensàvem que seria tan llarga, molt guapo!
Un bon tros grimpant!, d'aquesta manera la pujada no es va fer penosa, cada cop el poblet es veu més petit.
Per fi arribem al refugi.
Les vistes des d'aquí són impressionants per tots cantons.
Després de descansar, cerveseta i sopar, conque les condicions són pècimes tothom a les 20.00 ja és al llit, a les 2.30 ja ens hem d'aixecar per a les 3.00 començar a caminar.
Preparant el material per encordar-nos abans de creuar la glacera, uns 40 min. després de sortir del refugi.
Aquesta és la glacera però es foto de baixada, fins al coll que es veu al fons abans d'encarar la cresta a l'esquerre, a no se'ns va fer de dia.
A mitja aresta a uns 4000mts ens xoquen els primers raigs de sol, impressionant, tothom parat tirant fotos.
La cresta es fa llarga, és dreta, exposada per dos cantons i la neu en alguns trams es transforma en gel així que passem en alguns trams apretant les dents.
En 4 hores ens plantem al cim, cim estret a on hi ha una creu de ferro, no hi caven ni dues persones, David no s'hi vol ficar, jo si, hi ha un cordino, em lligo a la creu, hi ha timba per dos cantons, fem vídeos fotos, contemplem les vistes que no havíem vist en tot el dia de l'altra banda de la vall, al fons, al mig de la foto, no s'aprecia bé però es veu el Cervino i a l'esquerra la mole del Dom, la muntanya que teníem que pujar des d'un bon principi, des d'aquí fa por. Molt bones sensacions estic a 4327 m super eufòric però amb la coseta que em de tornar i el camí no és gens fàcil, abans del cim em fet una grimpada d'uns 50mts, la cresta gelada i tot el camí que ens queda per tornar, a més a més em donc conte que som els últims, no ho entenc, si darrere nostre anaven més cordades, després em diu el Lluís que uns quants no han arribat al cim i han girat, ara ho entenc, així que cap avall s'ha dit!
Video:
