Via Xin-Xan (200m, V)

És una via llarga molt ven equipada amb parabolts, les reunions molt còmodes i la roca molt bona, en total son 200 mts dividits en 5 llargs. Situada a la paret d'Escales, a la població de Sopeira, sota la presa, és una via ideal per iniciar-se a l'escalada amb diversos llargs.
Aprofitant el cap de setmana amb Anna després del dissabte fer el Posets, de camí de tornada, passem per Sopeira a fer una paradeta per provar de fer la via Xin-Xan, la teníem pendent per la retirada d'un altre dia que també vam parar abans pero d'anada, ja que el dia següent anàvem a fer l'Aneto,la retirada va ser a causa del mal temps, a part que jo no tenia el dia, a mitja via es va tapar el cel de cop i va començar a ploure.

Croquis de la via
Material: 12 cintes exprés, dues cordes de 60, amb una també es pot fer i descensor
Descens: Per la mateixa via, sinó s'agafa un camí que va per la paret i amb un ràpel de 25 mts que ens deixa a la presa, si es té el cotxe a baix s'ha de baixar per les escales.

Jo a R1 i Anna al peu de la via a punt de començar.

El segon llarg l'obre Anna 

Els dos després d'haver superat els dos primers llargs, a R2.

Anna des de la R2 em tira una foto mentre faig el tercer llarg, cal dir que aquí vaig tindre que apretar molt! Per mi és el més bèstia que he fet en escalada, estava a 80 mts de terra fent un llarg de grau V.!! també el sol calentava molt, molta calor, cansats del dia abans del Posets, suposo que tot influencia amb el coco, però super contents d'haver-ho superat.

Els dos a R3

Assegurant a Anna mentre arriba a R4.

Ja només quedava l'ultim llarg fins al camí que va cap a la presa (no se perquè, però no hi ha fotos) ens vam equivocar i vam agafar el llarg d'un altre via de més a la dreta, un cop a dalt super contents de la via que havíem fet, mai n'hem fet una de tan llarga!!

Al final del camí s'ha de fer aquest ràpel per baixar fins a la presa, desprès si tens el cotxe a baix, baixar per les escales passant primer per un passamà.

Posets 3.371 mts.

Aquest cop ha sigut el Posets, amb els seus 3.371 metres d'altitud sobre el nivell del mar és el segon pic més alt del Pirineu situat a la província de Huesca. Com totes les muntanyes que pujo ja feia molt de temps que li tenia l'ull posat, massa temps, penso que el millor és anar-hi quan tens aquelles ganes terribles, aquella eufòria d'imaginart-he allà pujant per arribar al cim, la ruta, les dificultats, la por, aquesta lluita interior que et provoca l'atracció d'una muntanya, però si no s'hi va anar en aquell moment és perquè no tocava, de totes maneres una gran satisfacció en passar pels llocs que tantes vegades havia vist amb les dents ven llargues per fotos i vídeos de la gent que ho penja a internet, refugi Àngel Orús, Diente de llardana, canal fonda, cresta de espadas(a veure si la fem aquest estiu), i tots els altres 3000 que hi ha per la zona.
Arribem tard al pàrquing de Espigantosa, així que no tardem a posar frontals perquè es fa fosc, en aquestes dates tenim poques hores de llum, en 1,45min. arribem al refugi Angel Orús superant un desnivell de 600m. i totalment de nit.

Refugi Angel Orús (foto tirada quan baixàvem del Posets)

En plena temporada aquest refugi es deu posar a tope però en aquest cas érem nosaltres dos, un noi i el guarda, tranquil·litat absoluta. Després de sopar, parlar amb el guarda, i xafardejar una mica les revistes i fotos que hi havia al menjador ens fiquem al llit.
A les 6.30 sona el despertador, com sempre em dormit mig desperts pels nervis i les ganes del dia següent, més que res perquè vam estar comentant la opció de fer la cresta d'Espadas, ja que tampoc hi havia massa neu, així que després d'esmorzar faig la motxilla ficant-hi la corda de 60 m que portava per si de cas, l'arnès, cintes, mosquetons, entre el material bàsic d'una ascensió hivernal, volíem provar de fer la cresta, vaya tela!!!
Comencem a caminar fosc totalment, ostres!, estic fart de caminar de nit!!, entre ahir i avui, encara no se quina cara fan aquestes muntanyes!! una hora i mitja passa fins que es comença a fer de dia.


Zona més planera que hi ha després de la primera pujada que comença de darrere el refugi, arribant al punt a on em de decidir si tirar per l'esquerra direcció cresta d'Espadas o dreta canal fonda cap a Posets.

Les vistes són impressionants.

Un cop a la cruïlla descansem mengem i al final després de parlar-ho molt decidim de tirar a lo segur cap al Posets, ja que si tirem cap a la cresta i no la podem fer ens quedarem amb les ganes de tot perque ja no hi hauria temps a fer res més. Ja la farem a l'estiu!

Inici de la canal fonda.

Després de pujar l'empinada i cansada canal fonda arribem al peu del Diente de llardana, molt guapo!

Vistes de la primera part de la cresta d'Espadas.

Segona part cresta d'Espadas fins al Posets. Aquí estava convençut que encara la podíem fer però al reves. Al mig de la cresta en aquesta foto es veu el famós pas de funambulista.

Ja només ens queda l'ultima pala que ens separa del Posets i Diente de llardana, bastant dreta amb un trosset de cresta al final abans del cim que li dóna un toc d'alicient a la segona muntanya més alta del Pirineu.

Foto de rigor l'Anna i un servidor a dalt del cim, és un cim petitet molt estètic a on només hi ha el seu punt geodèsic, amb unes vistes guapíssimes del Pirineu, estem cansats però molt contents, la baixada la fem desfent el camí que em seguit fins aquí, sempre val la pena anar cap a huesca a fer muntanyisme!