diumenge, 21 de desembre del 2014

Vignemale



Aquest cop em anat al Pirineu Francès, al massís del Vigemale, diuen que són els Alps dels pirineus, la veritat quan ets allà t'adones que realment és així, per mi és el racó més alpí que hi ha i que he fet als pirineus, una autèntica passada de massís amb la seva imponent cara nord que s'aixeca totalment vertical més de 800 metros, et quedes bocabadat quan hi ets davant, no pots parar d'observar-la.

L'objectiu era arriba fins al punt més alt del Vignemale, que és el pic Longue de 3.298 metres, però la pala final de neu que a l'estiu és una grimpadeta no molt difícil ens va poder, conformant-nos de les increïbles vistes des del coll de Cerbillona cap al Pirineu més occidental, entre moltes altres coses, ja que sempre dic que el millor no és el cim, el cim és la guinda del pastel, el millor és el camí fins a arribar-hi, els temps, els dies, les hores, companyerisme, aventura, compartir, les vistes, el paisatge, suposo que l'apassionat de la muntanya com jo m'entendrà perfectament del que parlo.
En ser una sortida hivernal la ruta s'allarga una mica, ja que entre la neu i els dies que són molt més curts tot s'allarga més, tardant així 3 dies per pujar i un per baixar, sortint des del pont d'Espagne i passant pels dos refugis, Oulettes i Baycellance.
Quedo amb David ven d'hora, ja que el trajecte fins a Pont d'Espagne són gairebé de 5 hores de cotxe i d'allà al refugi d'Oulettes unes 4 més que vam trigar amb els seus 700 mts. de desnivell i 8 km., tot i sortir d'hora se'ns va fer fosc abans d'arribar al refugi

.


Amb menys d'un parell d'horetes, arribem al llac de Gaube, hi ha molta neu i el paisatge és increïblement hivernal, sort en tenim que per aquests dies la meteo pinta bé i l'anticicló que no vol marxar ens dóna una bona temperatura relativament.
Ja veiem la cara nord del massís al fons.



Sembla que estigui aquí mateix però no arribem mai!




Al final, com ja he comentat abans, se'ns fa tard i arribem totalment al refu. a les fosques.(aquesta foto és del dia que baixàvem pel matí).




Les vistes que hi ha davant del refu no tenen preu, millor que un hotel 5 estrelles!!




El segon dia ens aixequem, no massa d'hora per poder sortir amb la llum del dia, ja que no sabem ven bé per on pujarem tot el vessant que ens queda a mà esquerra del refugi.



Busquem el millor camí per evitar les pales més propenses d'allau, tot i que aquests dies el risc és gairebé nul, la zona és propensa a les allaus i ho comprovem amb la quantitat de purgues que es veuen per tot arreu.




Un cop superats els 600 metros de desnivell fins al coll d'Ossue ja veiem l'altre refugi.




Baixem uns 100 metres de desnivell i arribem al refugi de Baycellance, és el refugi guardat a més altitud dels pirineus, 2.651 metres.




Com sempre increïbles vistes, Mont Perdut, Brecha de Rolando,Taillon amb la seva vertical cara nord, circ de Gavarnier, Casco, Cilindro...



Gràcies al foc podem desfer neu per hidratar-nos i sopar,cal dir que els francesos s'ho curren molt, tant aquest refugi com l'altre tenien estufa, llenya, matalassos, mantes, i el que més em va sobtar va ser que tenien llum!!, increïble, estàvem com reis!!




El tercer dia baixem uns 100 metres més obligats, i ja veiem la glacera d'Ossue, deunidó la pujadeta que ens espera.....




En aquesta cara la neu és dura com un roc!!, molt millor que la cara nord que ens enfonsàvem fins al turmell, duríssim!




La imatge parla per si sola.




La glacera d'Ossue.




I des del coll de Cerbillona ... Midi, Balaitus... una passada de vistes!!










Ens quedem gairebé una hora al coll no tenim ganes de marxar, fem mil fotos, vídeos ..., fins que ens agafa fred i baixem per a on em pujat, passem la nit a Baycellance i l'endemà fins al cotxe. Han estat 4 dies a tope, la millor experiència viscuda i compartida amb el millor company de corda, com diu ell, que he tingut mai a la muntanya.

Video:
Vignemale