Preparant trastos...
Des del cotxe ja es veuen grand pic i el petit pic del midi.
Anem carregats com mules!!, cordes, tendes, menjar etc., sort que fins al refugi és poc més d'una hora.
Foto de rigor, una amb Anna l'altre amb David.
Increïble mole que es veu des d'aquí i nosaltres que petits al peu esquerre de la foto.
Arribem al refugi de Pombie, després de parlar amb el guarda anem a la zona d'acampada a muntar les nostres tendes.
Boniques vistes darrere nostre.
De bon matí després d'esmorzar agafem l'imprescindible per pujar al midi que no és poc, la motxilla pesa un huevo!! serà per la corda... Les tendes les podem deixar al mateix lloc però desmuntades.
Comencem a caminar
Yeepp!!
Fins al coll de Suzon.
Vistes a l'altra banda del coll.
Foto esquerra: arribant a la paret a on comença la primera xemeneia.
Foto dreta: sembla que no arribem mai!!
Ens posem l'arnes, i ja que portem la corda, anem amb ensamble els tres, aixi de pas em trec un pes de la motxilla. Primera xemeneia no sembla complicada.
Fa bastanta rasca!
Entre cada canal si no es camina per camí ven dret se segueix grimpant.
2ª xemeneia la fem en dos trams: a mitja xemeneia trobo un cordino i un mallo posats en una roca,es veuen bastant segurs així que aprofito per assegurar als companys, després ells m'asseguren ami per arribar fins dalt.
3ª xemeneia: Ens vam equivocar de xemeneia perquè tot el recorregut hi ha falsos camins i falses fites que se surten de l'itinerari normal, vam anar més a la dreta salta-nos la famosa creu que indica l'inici de la tercera xemeneia pel descens, a més a més la boira que des d'aquí ens va acompanyar fins al cim anul·lant força la visibilitat.
Després de la tercera xemeneia només quedava pujar per un pedregal dret fins aquí on es veu la foto, d' aquí al cim ens quedava un trosset de cresta ben guapo i divertit que no teníem en compte, va ser tot una sorpresa.
I aquí foto del cim tots tres cadascú de la seva manera je.. Tot i no veure res per l'espessa boira, molt contens d'haver fet cim al midi d'ossau!
Després de menjar una miqueta i de començar a baixar en algun moment el cel s'obria i ens deixava tirar alguna foto, però de seguida tornava la boira maleïda!!
Crec que és el Balaitús que seria el segon cim planejat que teníem per aquests dies a Huesca. Al final per circumstancies ens vam quedar a la Bretxa de Latour, de totes maneres també molt contents en provar coses noves a tres mil metres d'altitud.
I aquí unes fotos del descens, la tercera xemeneia la vam desgrimpar i la primera i la segona vam rapelar per precaució i per anar més ràpid, cal a dir que per ami de les tres xemeneies la més difícil va ser la segona.
